dimarts, 26 d’abril de 2016

ESGLESIA VELLA DE SENTFORES (VIC) LA GUIXA








No et puc mirar, cloquer, que em  fas basarda amb el
teu posat estàtic de mussol,
tan ets al mati com a la tarda,sempre tan trist, abandonat i sol.
Quins ulls més grans oberts fora de mida,et
donen tot l’aspecte d’encantat,
que mai he vist en tu senyal de vida,mai he sentit la teva  veu, mai has parlat.

D’aquell bon temps passat la teva historia no
en queda res, ni un sol pergamí escrit,
nomes
tu pots fer pròpia memòria:
qui et va aixecar? Qui t’ha tant mal ferit?


Parlessin doncs el teu naixement sabria
de l’art romànic  allà en el segle deu, potser
ja tens mil anys o mes, diría,
que en els teus  empedrats tallats be prou que es veu.
I en l’ampla nau del temple mil·lenari,

Entre ruina,espant,desolació,com
gran fossa, sepulcre lapidari
de capitells,arcades,
qué sé jo!


Que mal t’han fet els anys! també la guerra,
el llamp i la tempesta, encara més la soledat
que et volta i que t’aterra
sense
que mai ningú et planyi per res.


Munts d’esbarzers I l’eura malastruga
van estrenyent el teu cos vell I malalt,
bacades i ramats aquí remuguen,les
aus de nit t’han pres pel seu casal.


Que  gran és teva dissort ! si encara podries
viure molt mes, centúries, qui sap quant!
preó qui et  darà la mà potent i pia
per arrencar el  paràsits que t’asfixia
la teva vida avui agonitzant.



                                                          Bernat Fargas,prev.1964

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada